Fotografía en blanco y negro en la que se ven las teclas de una máquina de escribir

Poesies de joventut

Aquest proper dissabte, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia, per això us deixo tres poesies que vaig escriure a la meua adolescència. Les vaig trobar l’altre dia entre els papers que tenia guardats a una carpeta i que m’havia portat del poble. No sé exactament a quina edat els vaig escriure, però sé que fa gairebé 20 anys.

D’aquestes poesies no destaco ni la seva mètrica ni la seva rima, perquè no crec que en aquella època em fixés massa en eixes coses. però sí que m’ha sorprès la seva temàtica, especialment per la seva l’actualitat. Aquí us les deixo, ja em direu què en penseu...

Llibertat

Un crit a la llibertat,
un crit a l’amistat,
per a fugir d’aquesta realitat
que dia a dia em té més lligat.

Vull ser lliure,
vull volar,
sense cap mal de cap viure,
i tan sols tenir temps per a estimar.

El meu desig no puc assolir
perquè alguna cosa em té lligat.
Els verins que ha fet l’humà
a mi em tenen condemnat.

L’alcohol, la droga I el tabac,
no em deixen de temptar,
però, tot i així, sé que he de lluitar
per a guanyar a la maldat
que dia a dia es troba al meu voltant.

Persona joven que salta libremente bajo la luz del ocaso
Two men who loves

Dos homes

Ell, home fort
que amaga el seu cor
perquè té por a la mort.
La indiferència l’envolta
aquesta és la seva sort.

Home que estima
home que és estimat,
Un dona la seva vida per l’altre
I l’altre per aquell la donarà.

Són éssers del mateix sexe,
Dues persones amb sang a les venes,
el cor els batega a cada instant.
Respiren l’aire que tu respires
i a tu no et fan cap mal.

Deixa’ls viure com desitgen
l’amor a tots ens ha d’arribar.

La natura

La natura em notava,
intuïa la meva presència,
em defenia i lloava,
olorava la meva essència.

Fina i tendra es comportava
i la meva culpable consciència
a ella li pregava perdó i clemència,
pel maltractament que suportava.

Els humans som éssers ingrats,
desagraïts amb la natura
que tot ens ho dona.
La cremem i mutilem
i sempre que podem d'ella ens aprofitem.

a beatiful yellow flower

Què t'han semblat? T'han agradat? Sí? No? Sigui quina sigui la teva opinió m'interessa saber-la, així que conta'm què en penses. Gràcies

2 comentarios en “Poesies de joventut”

  1. Sí, m’han agradat, sobre tot per les inquietuds profundes que expressen, anhels pregons de tota persona ja des de ben joves. No recordava aquesta vena poètica teua!

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: