Amor cec

L'amor no entén d'edats, races ni espècies. Estimar i ser estimat és el que tothom somia.

–Mira'l quin ridícul més gran! Allà presumint davant d'ella.

–És un espectacle vergonyós! Sempre està passejant-se pel seu davant, movent descaradament el coll i sense deixar de fer sorollets.

–No entenc com no s'adona que ella no és per a ell, que són de classes totalment diferents. Només cal veure'ls.

–Doncs sí, jo tampoc ho entenc. Ja diuen ja, que als mascles se'ls captiva per l'estómac.

–Això, o és que està mig cec i no la veu bé. Tot i que és difícil no veure-la...

–No siguis animal... Va, anem o ens quedarem sense! Ja saps que aquesta marxa aviat, tan bon punt se li acaba la teca.

–Sí, sí... Tot i que, algun dia podria donar-nos alguna cosa més que aquest gra insípid, una mica de pa del seu entrepà, per exemple.

–No estaria gens malament, la veritat. També algun dia podria venir acompanyada. Sempre ve sola

–Sí, igual així, l'altre s'adonaria que ella és un ésser humà i no una coloma.

–Vols dir? Jo crec que ni així se n'adonaria, hahaha.

FI

 

T'ha agradat? Sí? No? Sigui quina sigui la teva opinió m'interessa saber-la, així que explica'm en els comentaris què t'ha semblat. Gràcies

2 comentarios en «Amor cec»

  1. M’ha recordat molt el relat «Su favorita», suposo que ambdós textos van relacionats, no?
    Aquesta historieta m’ha fet posar-me en el lloc de les colomes criticones (perquè entenc que són femelles pel comentari de que «als mascles se’ls captiva per l’estómac, no?) i m’ha fet molta gràcia la situació, la verosimilitud de l’antropomorfisme i l’agilitat del relat.

    Responder

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: