Prou!

Les discussions ens fan perdre els papers i també perdre de vista els que estan a prop nostre. Això és molt perillós, especialment quan vius en parella i tens fills. Segur que molts de vosaltres sabreu de què us parlo...

Tot i que a l’hora d’escriure aquest relat en cap moment vaig pensar en una situació personal, després em vaig adonar de com de real i personal era. I és que la visceralitat és el que té. Millor comptar fins a deu i parlar-ho després amb més calma. Aquí us deixo el meu text. Després em dieu que us ha semblat.

Ells no sabien que era allà, però allà hi era, mirant-los i escoltant-los cridar. No entenia les seves paraules, però podia apreciar el menyspreu que de cadascuna d’elles rajava.

 

Tot i que volia fugir d’allà no podia, s’havia quedat paralitzada davant d’aquella agitada escena. Era com si estigués veient una pel·lícula d’aquelles que ni el pare ni la mare, ara els protagonistes, li deixaven veure mai. Tenia por, tremolava. Tots aquells brams, insults i plors l’esgarrifaven. Volia escapar d’allà, però era incapaç. Estàtica, bategant i amb llàgrimes regalimant-li per les galtes els mirava espantada. L’únic so que brollava de la seva glotis era un lament esquitxat d’impotència, pena i desconcert. Totalment indefensa i desprotegida davant d’aquells que considerava els seus herois i que ara es comportaven com sempre li deien que ella no ho havia de fer.

 

Finalment, plantada amb el cos rígid, el coll estirat i tibant i els punys tancats amb les ungles clavant-se en el palmell de la mà, va aconseguir fer un crit desesperat. Un xiscle tan vehement que el pare i la mare van parar de cop d’esbroncar-se adonant-se, tot d’una, de la seva presència i també, de la seva existència.

FI

Foto de Caleb Woods en Unsplash

T'ha agradat? Sí? No? Sigui quina sigui la teva opinió m'interessa saber-la, així que explica'm en els comentaris què t'ha semblat. Gràcies

6 comentarios en «Prou!»

  1. M’ha agradat molt! De fet, m’agrada com escrius, els temes que tries, com els tractes i com ens ajudes a reflexionar-hi. Gràcies!

    Responder
  2. Bé, Rosa… m’agradat.
    Tens una facilitat per obrir i tancar un tema en poques línies que envejo.

    Ara… algun tema més lleuger, també estaria xulo! 🙂

    Responder
    • Doncs, la veritat, és era per a concurs i el tema giravaa aal voltant del confinament… A l’hora d’escrriure em costa escriure sobre temes lleugers… ho provaré més endavant…:-)

      Responder

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: