Estantes repletos de cuentos y libros infantiles

On són els llums?

Us deixo aquí el meu 2n relat pensat i creat per als joc d’escriptura que des del confinament proposat el Cèntric Espai Cultural.

El meu primer escrit va ser el de La Estatua, història en castellà i amb un caire molt negre.

El text havia de partir d’aquesta idea primera:

Aquell matí, quan es va llevar, ja va tenir la sensació que aquell dia seria diferent. Ara, a les vuit del vespre, allò que tenia davant els seus ulls confirmava el seu pressentiment....”

I contenir aquestes paraules:

Cèntric, estiu, misteri, biblioteca, calor.

Espero que us resulti entretinguda la seva lectura com d’entretinguda m’ha resultat a mi escriure’l

Tan bon punt havia recollit els llibres de la biblioteca del Cèntric, s’havia vist obligat a anar ràpidament al bany que hi havia a la mateixa planta perquè la seva bufeta ja no aguantava més ni tant com abans. Estava rentant-se les mans quan va sentir un grup de gent acomiadar-se i, tot d’una, es van apagar els llums. D’immediat va mirar el mòbil i va començar a cridar alhora que sortia a correcuita eixugant-se les mans en el texà. Eeehhh! Soc aquí! No tanqueu! Afortunadament, la noia de seguretat encara no se n’havia anat i era a la porta observant-lo amb estranyesa. Què hi fa vostè encara aquí? Ha estat de sort perquè ara tanquem abans, l’horari d’estiu ja s’ha acabat. Tenia pipí, va dir ell amb un filet de veu gairebé inaudible i la vergonya pujant-li fins a les galtes. Va marxar a tota velocitat, no sense abans agrair que l’hagués salvat de quedar-se allà reclòs en la obscuritat i solitud més absoluta.

Una calor sobtada i una forta sensació de mareig el va envair. Va seure en un dels bancs situats enfront dels grans finestrals de la biblioteca i va quedar-se quiet amb els ulls tancats respirant pausadament. Ja es trobava millor. Era hora d’anar-se’n a casa quan, de cop i volta, li va semblar veure unes llums que es bellugaven a dins de la sala d’infantil. Es va apropar per veure-ho millor i va comprovar que unes ombres amb llanternes es movien acceleradament entre els prestatges replets de contes.

Serien lladres? O tal vegada uns nens que s’havien quedat tancats com ell? Segur que eren uns nens!, però amb llanternes? No, no, uns lladregots!, però a la biblioteca? Tot allò era molt estrany! Calia trucar a la policia de seguida. Estava ja amb el mòbil a la mà quan, tot d’una, es va encendre el llum general de l’estança. Dues dones i un home van sorgir de les tenebres rient i amb draps i cubells a les mans. Es va quedar enormement decebut al veure que només eren els de la neteja i que l’únic enigma que hi havia allà era que no trobaven l’interruptor per encendre el llum.

Per fi a casa, amb els llibres sobre la tauleta de nit, va decidir que durant un temps deixaria de llegir tanta novel·la negra perquè estava començant a veure misteris per tot arreu.

FI

Photo by Jamie Taylor on Unsplash

T'ha agradat? Sí? No? Sigui quina sigui la teva opinió m'interessa saber-la, així que explica'm en els comentaris què t'ha semblat. Gràcies

No marxis sense abans haver llegit LA ESTATUA, el meu primer escrit per al Cèntric Espai Cultural.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: