Fotografía de un partido de hockey

El partit d’hoquei

Recupero aquest conte que vaig crear expressament per a la classe de P3 del meu fill el curs 2017-2018. A l’hora de fer-lo vaig decidir basar-me en l’esport de l'hoquei perquè aquell any per posar nom a les diferents classes van decantar-se per la temàtica esportiva i la del meu fill era la de l'hoquei.

A més, vaig intentar tractar valors universals com el treball en equip, l’amistat, l’ordre, el compartir, etc. Tot això amenitzat amb alguns moments musicals que feien als nens i nenes morir-se del riure.

Avui és un dia molt especial per als nens i nenes de P3 de l’escola Pim Pam. Sabeu per què avui és un gran dia per aquests nens i nenes?

Doncs perquè avui jugaran un partit d'hoquei al pati. Tots junts han preparat la pista per a jugar. Han posat les 2 porteries i també han marcat amb un pal els límits del camp. Estan molt contents perquè estan ajudant a muntar-ho tot com uns nens grans i, a més, ho estan fent junts com a bons amiguets que són.

Mentre ajuden a preparar-ho tot canten una cançó molt divertida que els ha ensenyat la mestra. Voleu escoltar la cançó que canten? Sííí? Doncs escolteu bé i després si voleu la cantarem.

(música Mamma mía)

A mi a hoquei m’agrada jugar,
sí sí, a la mà tinc un stick,
a mi a hoquei, m’agrada jugar,
sí sí amb tots els meus amics.
Avui jo jugo a l'hoquei
amb tots els de la classe,
que bé, és la mar de divertit. 

 

Un cop ja ho tenien tot enllestit, va ser el moment d’organitzar els equips. Sabíeu que hi ha diferents tipus d’hoquei? Doncs sí, està l’hoquei sobre gel, l’hoquei sobre gespa, l’hoquei sobre patins, l’hoquei a l’aigua i l’hoquei sala. Cada tipus d’hoquei té unes normes.

El nens i nenes de P3 de l’escola Pim Pam van decidir seguir la normativa de l’hoquei sala i fer dos equips de cinc jugadors cadascun, comptant també el porter. Com a la seva classe eren vint nens i nenes, i tots volien jugar, van dividir la classe en dos equips, l’equip vermell i l’equip blau i cadascun estaria format per deu nens i nenes. Per tant, a l’equip blau hi hauria 10 jugadors i jugadores i a l’equip vermell també.

Tots volien participar, però no podien fer-ho tots a la vegada perquè segons les normes del hoquei sala només podien jugar cinc persones en cada equip. Uuuufff, quin embolic!!

A la fi ho van solucionar. Sabeu què van fer? Doncs van decidir que tots jugarien. Però ho farien per torns. A la primera part jugarien cinc dels deu infants de cada equip i a la segona els altres cinc que restaven. Estaven molt contents perquè sabien que tots sortirien al camp. Mentre uns jugaven, els altres podien també participar animant als del seu equip fent palmes i cantant.

Entrenamiento de hockey

El partit ja estava a punt de començar. El xiulet va sonar i van començar tots a jugar. S’ho estaven passant genial. Els que estaven a la banqueta esperant per jugar a la segona part no paraven d’animar: Hoquei, hoquei!! Anaven empatats a un.

De sobte, en Sergi es va entrebancar amb el seu pal i va caure al terra. Va haver de sortir del camp perquè s’havia fet molt de mal i li havia agafat una mica de por i de vergonya. Tenia por perquè no volia tornar a caure i fer-se mal i també vergonya perquè creia que no era gaire bo jugant al hoquei i no volia que els seus amiguets riguessin d’ell. Així que no va voler tornar jugar i ho va fer la Míriam al seu lloc. El partit va continuar, seguien empatats. Tots dos equips havien marcat dos gols cadascun.

La primera part s’havia acabat i tocava començar la segona, però en Sergi continuava sense voler jugar i per més que els seus companys i companyes li demanaven ell s’hi negava. Era necessari que el Sergi jugués, el necessitaven per a continuar amb el partit. Els que havien jugat la primera part estaven esgotats i els calia descansar. Si el Sergi no jugava serien un menys a l‘equip vermell i segur que perdrien. El Sergi no les tenia totes amb ell, no s’atrevia. Els seus amics i amiguetes ja no sabien com demanar-li. Al final la mestra es va apropar al Sergi i li va començar a cantar a l’orelleta:

(música Mamma mia)
A mi a hoquei m’agrada jugar,
sí sí, a la mà tinc un stick,
a mi a hoquei, m’agrada jugar,
sí sí amb tots els meus amics.
Avui jo jugo al hoquei
amb tots els de la classe,
que bé, és la mar de divertit.

Els nens que la van escoltar es van posar a cantar també al voltant del Sergi, volien que jugués amb ells perquè només tots junts podrien acabar el partit i passar-s’ho bé. El Sergi no podia creure el que estava escoltant. Malgrat que no era un gran jugador, tots i totes li cantaven i l’animaven perquè jugués. El va alegrar tant veure els seus amiguets i amiguetes davant d’ell cantant-li que es va oblidar de la por i la vergonya i es va llançar al terreny de joc. El partit va ser tot un èxit. Sabeu com van quedar al final?

Doncs van acabar empatant, van marcar els mateixos gols. L’equip blau va marcar 4 gols i el vermell també. Tots dos equips van guanyar i sabeu que va ser el què més els va agradar? Doncs que van poder jugar tots plegats i s’ho van passar d’allò més bé.

CATACRIC-CATACRAC, AQUEST CONTE S’HA ACABAT.

CATACRAC-CATACRIC, AQUEST CONTE JA ESTÀ DIT

A %d blogueros les gusta esto: