Aprendre a comunicar-se

Aprendre a comunicar-se

A l’octubre em vaig inscriure a la 5a edició del seminari de comunicació que es feia a les Cases d’en Puig. Tot i que jo no sóc una persona molt vergonyosa a l’hora de parlar, vaig creure que els quatre tallers que formaven aquesta iniciativa em podrien servir per aconseguir fer-me entendre millor, ja que moltes vegades a l’hora de parlar m’accelero i es fa difícil entendre’m. A més, el meu marcat accent valencià, -que malgrat el vint anys que porto a Catalunya no he volgut ni pogut perdre,- i algunes paraules pròpies del meu dialecte em fan encara més incomprensible per a algunes persones, sobretot si no em coneixen.

1r taller. Perdre la vergonya i guanyar en confiança amb l’actriu Noël Olivé.

Vaig entrar una mica tard, ja estaven totes assegudes i la Noël ja s’havia presentat. Així que com no la coneixia de res, em vaig posar amb el mòbil a cercar informació sobre la seva trajectòria professional. Ha fet un munt de coses. Ha treballat al teatre i també a la televisió i al cinema. El primer que em va cridar l’atenció va ser la seva alçada, és bastant alta, i la seva cara, d’allò més simpàtica. Bé, ja comença, i ho fa amb una frase que molts actors i actrius diuen, i que veient la feina que fa, se’n fa difícil creure. “Jo també sóc molt vergonyosa”, però que en veritat pot ser molt certa perquè que es dediqui al món de la interpretació no vol dir que ella com a persona no senti vergonya, simplement significa que a aconseguit superar-ho o, almenys, no transmetreu al seu públic. Al cap i a la fi, aquest és l’objectiu d’aquest taller, en particular, i del seminari, en general.

Tot seguit, ens presentem cadascuna de nosaltres. Tot som dones, pel que es veu els homes no tenen problemes a l’hora de comunicar-se. Segons comenten, a edicions anteriors sí que han assistit alguns homes, un o dos. Gran part de les assistents expliquen que els motius principals pels quals s’han inscrit al curs són la vergonya i la por al ridícul. Una vergonya i una por que els posa la cara ben vermella i fa que fins i tot vagin perdent la veu.

Per tal d’anar relaxant-nos la Noël ens proposa un exercici que podria ser de “alto riesgo”, una es posa estirada al terra i entre totes l’hem d’aixecar per sobre dels nostres caps. Tota una experiència que ens ajuda a trencar el gel. Després, cadascuna de nosaltres ha d’improvisar davant de les altres i fer una breu interpretació del que vulgui. Ens ho passem d’allò més bé. He de confessar que jo vaig intentar fer d’una persona borratxa, però semblava de tot menys el que pretenia. No és gens fàcil.

Entre actuació i actuació van anar passant les dues hores que durava el taller. Se’ns va fer ben curt. Al sortir ens van regalar una novel·la de Carme Via Sala, guanyadora del VIII Concurs de narrativa Delta 2015-2016, anomenat La modista i altres dones. Jo ja me l’he llegit, està bé, és fàcil de llegir i entretingut. A més, per a una persona de poble petit com jo li resulta bastant familiar. 

Primera sessió per perdre la vergonya del curs de comunicació

2n taller. Habilitats comunicatives amb la Miriam Roures i la Rocío Santaeufemia d’El Prat Comunicació

Després d’una presentació per part de les periodistes, les assistents ens van donar a conèixer un altre cop. De seguida, vaig pensar que malgrat que aquest era el segon cop que cadascuna de nosaltres ens havíem presentat, m’era impossible recordar els noms. Penso que hagués estat bé que al primer taller ens haguessin donat algun tipus d’etiqueta per posar el nostre nom i enganxar-la a la samarreta.

A mi aquesta sessió em va recordar a quan estava a la facultat de Periodisme perquè ens van donar nocions bàsiques per parlar en públic, especialment a l’hora de fer un discurs, tot i que també són eines que serveixen per fer parlaments més breus. Mentre la Miriam i la Rocio parlaven jo no podia evitar pensar que el que elles explicaven, en alguns casos, no s’adequava del tot a les necessitats de les presents. I és que, crec, que el que moltes patim és una manca de confiança en nosaltres mateixes. Carència que ens porta a sentir por del ridícul i a creure que no som capaces. Per això, quan ens van comentar que l’exercici que havíem de fer era fer una breu xerrada davant de totes, vaig decidir parlar de la nostra manca d’autoestima. La veritat, és que em va sortir bastant bé, jo estava com un flam, però creia tant en el que deia que ho vaig poder transmetre amb les meves paraules i els meus moviments. Senta d’allò més bé fer alguna cosa una mica millor del normal i veure com la resta et feliciten. També és cert, que el tema que vaig tractar era molt proper per a totes, així que la meva participació ja tenia un punt a favor.

Per poc se m’oblida, mentre estàvem presentant-nos, va entrar-hi un nou assistent, l’Antonio. L’únic home del seminari. Segurament quasi totes pensaven que no vindria a les properes sessions, però per a la nostra alegria no ha estat així i ha vingut a totes.

5a edició del curs de comunicació a El Prat

3r. Taller Emocions amb Blanca Pampols del Teatre Kaddish

Malauradament no vaig poder assistir a aquesta sessió, però he preguntat a les meves companyes i m’han explicat que va ser una de les més divertides i interessants. Van fer diferents exercicis centrats en mostrar les emocions a través del rostre i el cos. També m’han comentat que es va emfatitzar en la importància de treure el que tenim a dintre per sentir-nos bé amb nosaltres mateixa. Sento descriure tan breument aquest taller i, encara més sento que això sigui així perquè no vaig poder anar-hi, però bé és el que hi ha...

4t taller. Sessió pràctica a la ràdio d’El Prat amb la Miriam i la Rocio

Bé, aquesta ja és l’última sessió, se suposa que posarem en pràctica tot el que hem aprés en els altres tres tallers. Ens havíem d’haver preparat un text o un guió almenys per poder parlar-ne davant de les companyes i el company, ens gravarien i després ens podríem veure i valorar què tal ho havíem fet. Jo, tenint en compte la temàtica del discurs que havia fet al segon taller, vaig escriure un conte. El vaig fer en castellà amb el propòsit de practicar una mica i treure l’accent valencià tan marcat que tinc a l’hora de llegir en castellà i també aconseguir que totes les persones allí presents m’entenguessin. Al llegir-lo vaig intentar narrar-lo com un conte, no sé si ho vaig aconseguir, però n’estic satisfeta. Espero en un proper post poder mostrar-vos el vídeo de la meva lectura. La sessió va anar molt bé, totes ja ens coneixíem i estàvem molt còmodes i tranquil·les. Aquesta pràctica també ens va servir per anar coneixent-nos i compartir interessos. Algunes van aprofitar per donar-nos les seves targetes professionals per si en alguna ocasió necessitàvem dels seus serveis.

La meva opinió

Aquests han estat els quatre tallers que composaven el seminari de comunicació. La meva valoració ha estat molt positiva. Tot i que, hi ha algunes coses que hagués fet diferent. Per exemple, sé que és un seminari que es fa a l’octubre, però penso que quatre sessions es queden curtes, jo afegiria almenys un taller més. Des del meu punt de vista, la segona sessió l’hagués posat més endavant, abans del taller pràctic a la ràdio, i com a segona proposta hagués fet alguna cosa que ens ajudés a obrir-nos una mica més i treure els nostres complexos. Penso que hagués fet un activitat amb un psicòleg o psicòloga. Per exemple, un taller pràctic d’autogestió de les emocions com els que imparteix la Diana, una de les assistents, la qual és psicòloga. La nomeno a ella perquè sé que fa teràpies d’aquest tipus, malgrat que no he anat a cap. Opino que així seria un seminari una mica més complet.

Feu clic en aquest enllaç i podreu veure la noticia que han emès al Prat TV sobre aquest seminari de comunicació.

A %d blogueros les gusta esto: