Adeusiau!

Text escrit per a la segona sessió d’Entrenament actoral del Teatre Kaddish. Que havia de girar al voltant de la temàtica de la migració i els camps de refugiats.

El relat no havia de tenir una extensió màxima, però havíem d’intentar que no fos massa llarg perquè se suposa que l’hem de memoritzar. Tot i això, no he pogut aturar el meu desig irrefrenable d’escriure i he estat incapaç de fer-lo més curt. Aquí us el deixo, espero que sentiu la pena, la ràbia i l’odi com el protagonista d’aquesta història que tot i que inventada, és real com la mateixa vida.

Miro el mar, conscient que aquest serà l’últim cop que el pugui veure des de la finestra de casa meva. Casa, en què he viscut tota la meva vida i en què abans que jo van viure els meus pares. Casa, en la qual he vist créixer els meus fills i que ens ha aixoplugat sense queixes ni renecs. Casa, que ben aviat caurà a pedaços esmicolada per les bombes i la metralla.

Miro el mar, sí, sabent que hem de fugir. Hi faig una fotografia mental d’aquest escenari, coneixedor de la realitat que ens espera. Tinc por, ràbia i odi cap aquells que ens obliguen a escapar i deixar la nostra vida.

Sé que allà on ara anem res no serà fàcil, i que serà una jungla d’ànimes turmentades que lluiten per la seva subsistència. Sé, que la violència està implícita en aquella tanca i sé, que els seus carrers de terra s’ompliran de la nostra desgràcia i donaran lloc a bassals de podridura. Ploro, perquè aquesta no és la vida que volia pels meus fills i em desespero, perquè res no puc fer-hi i perquè a ningú li importa.

Som una càrrega, una molèstia i, fins i tot, una amenaça per aquells que s’exhibeixen com a éssers humans solidaris i després ens miren amb pena. Per aquells que participen d’amagades en la guerra. Ens titllen de refugiats per tal d’etiquetar-nos i deixar-nos abandonats lluny del seu camp de visió. Hem deixat de ser persones per convertir-nos en xais que anem cap a l’escorxador. Tal vegada no ens treguin la vida, no, però, poc a poc, ens estan matant amb la seva indiferència.

FI

T'ha agradat? Sí? No? Sigui quina sigui la teva opinió m'interessa saber-la, així que explica'm en els comentaris què t'ha semblat. Gràcies

6 comentarios en «Adeusiau!»

  1. M’ha agradat molt i sí i no:
    Sí m’ha fet sentir la ràbia, el dolor, la indignació però també la vergonya!
    No m’ha semblat llarg sinó amb la mida mínima justa per a deixar constància d’una immensa injustícia!
    Gràcies!

    Responder

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: